De la mateixa manera que en molt altres àmbits professionals, el paper de la dona ha anat evolucionant amb grans dificultats fins aconseguir un reconeixement fidel a la realitat en el sector odontològic. La presència de dones en odontologia es remunta molt de temps enrere i, a continuació, farem un repàs de les pioneres en l’àmbit.
Hildegarda de Bingen, s. XI
La primera dona amb renom al sector odontològic ens trasllada a l’Alemanya del segle XI. Hildegarda De Bingen fou una abadessa benedictina que escriví nombrosos libres, tant religiosos com mèdics. Un d’aquests, Causae et Curae, feia referència directa al món de la odontologia i la importància de la higiene oral. En aquest, s’oferien remeis a la cura de la salut bucodental, tot això, obviament, sota el prisma de la seva època.
Les dones “barberes”, s.XV
A la França de 1420, s’autoritzà per primer com que les dones poguessin exercir de barberes. Aquesta professió, en el seu moment, incloïa diversos aspectes vinculats al sector dental, tals com l’extracció de peces dentals i altres procediments. Anys després, el 1483, Carles VIII prohibí a les dones exercir tal pràctica, deixant a l’oblit els molts noms de dones que influïren en l’àmbit.
Marie Madeleine Calais, s.XVIII
De nou a França, fou al 1740 que, per primer cop, una dona obtingué una certificació oficial d’”Experta en Dents”, el que permeté que exercís la professió legalment. Mademoisselle Calais va ser deixeble i aprenent de Claude Geraudly, un reconegut dentista de la seva època. Altres noms es cobren en aquests temps, com Madame Rezé, Madame Geraudly o Madame Hervieux, qui, tot i no comptar amb cap certificació, exerciren com a dentistes durant anya.
Lucy Beaman Hobbs, s.XIX
Lucy Beaman Hobbs és considerada la primera odontòloga titulada de la història. Durant anys, fou formada pel Dr. Samuel Wradle, qui afavorí que aquesta emprengués la seva carrera com a odontòloga -no titulada pel moment- obrint la seva primera clínica l’any 1862. 4 anys més tard, el 1866, obtingué la seva titulació de Doctora en Cirurgia Dental per l’Ohio College of Dental Surgery, gràcies a la seva admissió en aquesta per part del rector del moment, el Dr. Taft.
El s.XIX a España
Al segle XIX, el paper de la dona a Espanya es reduïa al de ser bona mare i bona esposa, pel que la seva presència o acceptació a universitats o acadèmies estava completament fora de lloc. No obstant això, els nombrosos obstacles. i impediments no frenaren els grans esforços que, dones com María Rojoo, Manuela Aniorte y Paredes de Sales o Doña Dolores González feien, dia rere dia, per guanyar-se un lloc entre els dentistes homes.
María Rajoo, filla del metge Juan Rajoo, gaudí d’una gran reputació com a dentista entre el 1800 i el 1830, sent la primera dentista oficialment reconeguda a Espanya. Es rodejà de grans noms com el del Dr. Ignacio de Jáuregui, dentista de la cambra de Ferran VII.
Manuela Aniorte y Paredes de Sales , viuda del dentista Francisco de Sales, va estar exercint la professió. del seu marit gràcies a la autorització amb el títol de dentista que l’expedí la Universitat de València. D’altra banda, és també reconeguda pel seu llibre, publicat el 1873, “L’Art del Dentista”, primer llibre publicat d’odontologia escrit per una dona.
Fou el 14 de juliol de 1883 que, per primer cop, el rei Alfons XIII autoritzà. a les dones a exercir de cirurgianes-dentistes, en les mateixes condicions que els homes. No fou fins anys més tard, el 1908, que Clara V. Rosas es convertí en la primera graduada en odontologia a Espanya.
WhatsApp